El melindro és a Catalunya el que el Sacher és a Vienna o el xurro és a Madrid.
Aquest dolç esponjós, elaborat a base d’ous, farina i sucre, és la variant catalana d’una recepta ancestral mediterrània. Està documentat que ja durant el segle XVII, les adrogueries del Born eren conegudes pels exquisits melindros i torrons que elaboraven durant tot l’any. L’èxit d’aquest dolç es potencià amb l’arribada de la xocolata, producte americà que es popularitzà fortament entre l’aristocràcia barcelonina i que lligava a la perfecció amb el melindro. Personatges com Rafel d’Amat i de Cortada, conegut com el Baró de Maldà, relaten l’abast d’aquesta nova addicció al voltant de la qual giraven les tertúlies més sofisticades de l’època.
A finals del segle XVIII, es popularitzen les cafeteries i les antigues lleteries retiren les vaques i esdevenen granges. Des d’aleshores i fins avui, sortir el dissabte a la tarda a fer una xocolata amb melindros a la Granja Viader o a la Granja Dulcinea, s’ha convertit en una de les tradicions més arrelades de la capital catalana. Nosaltres podem dir orgullosos que tenim l’honor de servir-los els melindros des de ja fa unes quantes dècades.
Quan i com hem de menjar-los?
El melindro és un dolç lleuger que pot prendre’s a totes hores. Per esmorzar amb la llet, el cafè o la xocolata; de postres acompanyat de crema catalana o com a base de receptes tan famoses com el tiramisú; o bé abans d’anar al llit per aquells qui volen fer un sopar ràpid i lleuger.
